*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76894 *** # Llibre d'horas {#llibre-dhoras .title} Apel·les Mestres 1899 `Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.` ## Matí ### Las cinch Un crit d'alosa per demunt dels camps, palpitant d'alegría, nota vibrant, preludi joguillós d'una gran sinfonía... ¡Es el día! ¡es el día! Una claror de somni en l'horizó, que pel cel se destría, y més qu' una claror sembla un sonrís d'un infant que somía... ¡Es el día! ¡es el día! Una derrera estrella en l'alt del alt que 's detura en sa vía y 's clou parpellejant en l'infinit com si de sòn moría... ¡Es el día! ¡es el día! Un raig de Sol com espurneig d'un foch que lluyta ab l'agonía y benfactor l'oratje matinal d'una bufada atía... ¡Es el día! ¡es el día! ### Las sis Amiga meva, ¿dorms? si dorms desperta't, ¿no sents el reyetó com xerroteja? ¿No veus el raig vermell d'un Sol de festa que t' entra á saludar per las escletxas? ¿No sents com si uns ditets discrets y tendres truquessin en las flors de la finestra?... Amiga meva, ¿dorms? si dorms desperta't; ¡es la Vida que neix! ¡visquem ab ella! ### Las set En aquet festí de perfums y cants, d'iris y brunzits, d'alas y poncellas; en la orgía breu de transports d'amor qu' el matí celebra; En aquet festí que Deu presideix, y hont tot té sa part, hont tot s'ubrïaga, de Sol els aucells, l'oreig de perfums, las flors de rosada; En la orgía breu hont sas bodas d'or festejan rihent el Cel y la Terra; com aucells y flors hi som convidats, dolsa amiga meva. Portemhi en present tot el nostre amor, que fóra eternal si ho fóssim nosaltres; beguemhi també l'ardent raig de Sol que fogueja l'ánima. Beguemhi aqueix foch qu' el día naixent serveix generós al vas de la Vida! ¡Seguemhi, amor meu! ¡siguem del festí! ¡gosem de l'orgía! ### Las vuyt Nuvolós ò serè, 'l día d'avuy es el millor dels días perque es l'únich qu' es nostre; els qu' han passat, passats per sempre sigan. Els días que vindrán --si han de venir-- molt en bonhora vingan! Quan el demá será tornat avuy, ¡aquèll será bon día! ### Las nou Per fer camí, desfeste en hom prudent de tota carga inútil. Si vols crusar el món, lliure y dispost y trobar breu la ruta, desfeste dels recorts, carga de plom, inservible y feixuga, que fa vinclar el front sota son pes, y es un mal corch que furga. Pren pocas ilusións en ton sarró, qu' es provisió perduda; com més plena l'alforja en portarás, l'has de trobar més buyda. Per fer camí pren el bagatje just, tot lo més just que pugas: la constancia en el cor, la calma al seny y la vista á la altura. ### Las deu No riguis: en cada flor hi há viu, palpitant, un cor, un' ánima... com la teva; qu' ávida d'espay y llum se desvaneix en perfum, --ò no 's desvaneix, s'eleva! Aspira la flor en tant qu' es flor; beneheix l'instant, el curt instant de la vida. El Sol es alt, alsa el cap! gosa y viu! Demá --¡quí sab! ¿y si Demá fós mentida? ### Las onze Algú qu' es més que jo y sab més que jo m' ha posat en la terra; ignoro per què hi soch y per quant temps, qu' això no es cosa meva. Armat --y ben armat-- de mos sentits cumplesch ma centinella, observant la consigna qu' he rebut: "Viu, traballa y espera." Y defensant mon lloch visch amatent esperant ab fermesa qu' Aquell que m' hi ha posat me diga: "¡Prou! Ta missió ja es cumplerta." ### Las dotze El Sol bat sobre els camps. Las corretjolas obrint sos ulls morats guaytan entorn, y abrassan las espigas ab sos brassos engalanats de flors. El Sol bat sobre els camps. Acompassadas brandant al buf ardent del ventijol se besan las espigas y rosellas, cugulas y llacsóns. El Sol bat sobre els camps. Tot brunz, tot vibra y entona ab veu solemne una cansó: la cansó de la vida y l'esperansa teixida ab raigs de Sol. El Sol bat sobre els camps. Y aucells y plantas y abellas, brumarots y papellóns me saludan al veure'm y 'm convidan á cantar sa cansó. ## Tarde ### La una Lo qu' ha sigut no tornará á ser nostre, lo qu' ha de ser potser no ho siga may; tan sols lo qu' es, tan sols el moment d'are, tan sols això 'ns pertany. Y aquet tresor el malversem il·lusos en glatir y anyorar, per un vinent, que no veurem tal volta, y un passat mort, eternament passat. ### Las dugas De las boras dels camíns l'escardot ne fa jardíns, mes ¿quí veu sas flors moradas? En els boscatjes deserts el merlot dóna concerts, mes ¿quí las sent sas passadas? ¡Deu te dó flors, escardot! ¡Deu te dó cansóns, merlot! Deu vos guard, sublims artistas, qu' esclateu joyosament en cansóns que ningú sent y en flors que no han de ser vistas! ### Las tres Blanca, macissa, dropament superba s'arrossega pel cel la nuvolada; ja l'ombra la invadeix; ja l'astre pròdich pomposament la daura. ¡Guáytala bé! Fent vía y removentse, de formas va cambiant. Ja apar la imatje del Pirineu de magestuosas cimas eternament nevadas; ja un llëó colossal que obrint la gola sacut la cabellera estarrufada; ja un quissoy monstruós, qu' als peus del amo dòcil y humil s'arrana; ja funeraria professó de monjos encaputxats de blanch, marxant ab pausa; ja un remat de moltóns; ja un rompent d'onas y escuma que 's desgrana; ja un camp ple d'ammetllers d'alba florida qu' un oreig displicent pel cel escampa... ja res, ja s'ha desfet. Com tots els núvols! com tot muda y tot passa! ### Las quatre ¿Plora l'arbre la fulla qu' ha perdut? No, qu' en brota de novas. ¿Plora la font l'aygua que pert á doll? No, que de nova en brolla. ¿Plora la serp l'arrebassada pell? No, que nova la posa. ¿Plora la terra el Sol que 's pon? Oh no, qu' espera un' altre aurora. ¿Per qué, donchs, ploras tú lo que s'en va, si tot passa y tot torna? ¿Per qué ploras las horas qu' han fugit si vindrán altras horas? ### Las cinch Hi han días en la vida llarchs y tristos, días de dol, eterns; días que semblan una nit d'insomni, gris el cor, gris el cel. Días en què un se creu sol en la terra, perdut en un desert, --desert sense aixapluch, sense un oäsis y abandonat de Deu. Mes tot es fantasía; el temps galopa; l'un' hora á l'altra empeny, y aquell Sol invisible va á la posta, y negre y sense estels vé la nit y s'en va. Llavors la fosca se fa llum esplendent y Deu, que vetlla sempre, 't crida: ¡Oh Llátzer! ¡aixeca't, lluyta y venç! ### Las sis Els aucells cantan y la tarde cau. L' hora es tevia y serena y un goig serè nostre esperit umplena. El Sol flameja y l'alè d'ayre es suau. Els aucells cantan y la tarde cau. ¡Inefable poesía que mou el cor á benehir el día! ¡Himne sublim que 's fon ab el cel blau! Els aucells cantan y la tarde cau. ### Las set Serra enllá s'ha post el Sol y els estels van desvetllantse; la campana lentament, lentament la oració canta. La Montanya 's va adormint, adormint, ¡santa nit y adeu, Montanya! Las granotas gambejant van pujant fins á flor d'aigua, van donant l'adeu al Sol y saludan la vesprada. La Montanya 's va adormint, adormint, ¡santa nit y adeu, Montanya! El cantayre rossinyol entre els vímets y las canyas, tot cantant cansóns d'amor vetlla el sòn á sa estimada. La Montanya s'ha adormit, ¡santa nit! ¡santa nit y adeu, Montanya! ### Las vuyt Dalt del carener dentellat de vidres del mural qu' enclou el jardí florit, aclofats dos gats fit á fit se miran sens parpellejar, sempre fit á fit. Foguejant el gat y glacial la gata semblan dos dragóns, monstres de granit, guardadors fidels del mural del temple hont el déu Amor forja l'infinit. Y la tarde cau y els remors s'adormen y s'enfonza el Sol y esplendeix la nit, y entre la foscor aquells ulls relluhen fit á fit mirant, sempre fit á fit. ## Nit ### Las nou El Cel --el germá gran-- obra sos ulls, que són estrellas á miriadas. El Mar --germá mitjá-- bressa cantant, cantant una non-non d'onadas. Y en tant en son bressol la Terra 's va adormint, --la germaneta xica-- sota l'esguart del Cel y á la non-non del Mar, que may s'adormen mica. ### Las deu La Lluna, la bruna, vestida de dol, suspira quan mira la posta del Sol. L' estrella més bella del blau firmament: "¡Oh, Lluna! --tot d'una li crida sonrient.--" "Tan trista t' he vista que 'm dónas condol; ¡llumena serena! ¡no 'l guaytis el Sol!" La Lluna, la bruna, jamay li ha respost, y avansa migrantse camí del Sol post. ### Las onze Tots els remors han emmudit. La Lluna posa en la terra sa glacial besada. Tots els colors s'han apagat. En l'ombra las flors s'adormen y els capets decantan. Remors, colors, perfums, la vida entera com devant d'un misteri formidable sembla sometre 's. Tot s'ajup y adora, tot calla respectuós. Es Deu que passa. ### Las dotze L' Angel de la sòn té las alas blancas, té d'or fí 'l cabell y el vestit de plata. No bé s'ha fet nit que del cel devalla; per obrirli pas els estels s'apartan. L' Angel de la sòn entra en una cambra hont veu uns ulls blaus desvetllats encare. L' Angel sab cansóns que no sab cap mare, que portan als ulls la sòn més manyaga. L' Angel de la sòn, quan clareja l'alba, dret al Paradís bat de nou las alas. Al veure 'l passar las alosas cantan y s'aixeca el Sol y las flors esclatan. ### La una El tic-tac del rellotje 'm fa l'efecte del tic-tac d'un molí, d'un molí infatigable que mòlt sempre, sense treva ni fí; d'un molí fariner qu' en lloch de xeixa va triturant segóns, minuts y horas y días y anys y sigles y miriadas y móns. El tic-tac del rellotje 'm sembla l'eco fatalment mesurat, d'un vell molí qu' en compte de farina va fent l'eternitat. ### Las dugas La Lluna, com un' hostia rutilant qu' un invisible sacerdot aixeca, s'enlayra magestuosa cel-amunt, cel-amunt, amunt sempre. Y las estrellas, resplandint entorn ab ulls d'adoració clavats en ella, la segueixen extáticas... Y apar que tot fent vía pregan. ### Las tres Estrellas del Cel, ulls d'or de la nit, ulls d'or que vetlleu pel sòn de la Terra, engrunas de Sol, polsim d'infinit, sublims lluhernetas: Vosaltras sabeu què veuen en tant en somnis las valls y els mars y las selvas; vosaltres sabeu què 's diu palpitant la eterna parella. Vosaltras sabeu què hi há més enllá del blau d'aqueix blau qu' al cor assedega; vosaltras sabeu quí forja el demá y els sigles y el Sempre. Vosaltras sabeu els amors discrets de l'Ombra y la Llum, del Cel y la Terra... ¡mes ay, que secrets guardeu llurs secrets, esfinges eternas! ### Las quatre El bon Deu va cel á través: --porta vestit blau constel·lat d'estrellas. L' èter á son pas brunz com si cantés; l'Infinit, humil, desclou maravellas. El bon Deu va cel á través. El bon Deu va mar á través: --porta vestit vert vorejat d'escuma. Hont ell posa el peu l'ona posa un bes; per sos flanchs oberts l'abisme el perfuma. El bon Deu va mar á través. El bon Deu va camps á través: --porta vestit d'or brodat de rosellas. Espigas y flors li fan d'incencés; diu el rossinyol sas cansóns més bellas. El bon Deu va camps á través. *** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76894 ***